El llibre, editat per Edicions Documenta Balear, mostra la diversitat i complexitat lingüística de la Unió Europea. Els capítols se succeeixen per famílies linguístiques, per branques d'aquestes famílies i per grups de "parlars". Es limita a la Unió Europea perquè és el marc polític més ample en què ens movem, del qual feim, voluntàriament part institucional. I també es limita a tractar de les comunitats lingüístiques considerables autòctones, les que són europees des de fa segles, encara que no tenguin un terriori propi delimitat, com la romaní, la "jiddisch" o l'armènia. Aquesta limitació espacial no significa, tanmateix, que quedin sense ser tractats molts de parlars europeus, perquè l'actual Unió els inclou, totalment o parcialment, a quasi tots. Només deixen de ser al·ludits en aquesta obra parlars europeus diversos que es troben únicament a Rússia i al Caucas (si és que el Caucas és Europa...).
Aquest llibre ofereix una novetat important respecte a altres obres dedicades a aquest tema: de cada grup de parlars en podeu sentir i llegir una mostra. Per això hi ha com a mínim una cançó per grup, cançons de pronúncia clara, en què la veu destaca per damunt de l'acompanyament musical. totes les cançons duen el text escrit, la qual cosa també permet veure la diversitat de grafies (hi són representats quatre alfabets diferents), i la traducció en català, perquè en sentir i llegir la cançó sapiguem què diu. Però no tant sols s'hi presenten els diversos parlars (socio)lingüísticament i històricament, sinó que s'hi esmenten les relacions que aquests parlars, o les comunitats que els tenen com a propis, han tengut en el transcurs de la història i en el moment present, si hi escau, amb la comunitat catalana. Així, els lectors es poden fer una idea succinta, per exemple, de quines han estat les relacions històriques entre francesos i catalans, o entre alemanys i catalans, o entre maltesos i catalans..., i quines influències de tots aquests diversos parlars ens han arribat: castellanismes, francesismes, anglicismes, occitanismes, germanismes, eslavismes, etc. I també en sentit contrari, quins catalanismes es troben en castellà, en sicilià o en altres parlars amb els quals hem tengut contacte.
L'autor Jaume Corbera Pou (Palma, 1954), doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Entusiasta de la diversitat lingüística, s'ha centrat fins ara sobretot en l'estudi de l'alguerès i del mallorquí, en la defensa de la genuïnitat catalana contra les interferències de les llengües externes imposades al nostre país, en la defensa de la normalització catalana i en la història lingüística catalana. Autor de nombrosos articles científics i de divulgació de tema lingüístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada